201702.28
0

Són rendibles les farmàcies rurals?

Sovint, escoltar el terme farmàcia rural ens porta a pensar en alguna cosa antic, amb un toc de malenconia però en aspectes de rendibilitat poc positiu. De fet, sempre es genera un debat al voltant de si les farmàcies en l’àmbit rural són interessants o no com a inversió. Hi ha els qui argumenten que són poc més que una despesa que hem d’afrontar tots els ciutadans a causa que no són viables econòmicament, mentre que uns altres asseguren que es tracta d’un suport sense el qual el model sanitari no podria ser tan eficaç com l’és avui. En Afinpa hem volgut fer un cop d’ull a aquest tema, des d’un punt de vista objectiu i neutral.

Què es coneix com a farmàcia rural

El normal és pensar en una farmàcia rural com un despatx de farmàcia en un poble. No obstant això, què és un poble? És una zona en la qual solament hagi guanyat i camp? Una població que tingui els serveis bàsics, però no uns altres que es considerin a l’altura d’una ciutat com a tal?

Segons la llei, una farmàcia rural és qualsevol que estigui en una població de menys de 30.000 habitants. Encara que la Societat Espanyola de Farmàcies Rurals (SEFAR), redueix la quantitat d’habitants a 5.000. També haurien de tenir-se en compte les infraestructures que té la població.

Si prenem en consideració el que indica la llei, en 2013 hi havia gairebé 9.000 farmàcies rurals, la meitat si les definim per la rasadora de SEFAR.

Què és una farmàcia econòmicament viable?

La resposta pot ser òbvia: una farmàcia que tingui beneficis al final d’un exercici. En la compra venda de farmàcies se sol prendre aquest factor com un dels quals poden determinar si un negoci és o no una bona inversió.

Si es té en compte això, i analitzant els nombres actuals, amb prou feines mil de totes les farmàcies que hi ha a Espanya estan dins de la consideració d’econòmicament viables. Per a la resta, l’Estat té un sistema de compensació que maneja uns barems per cobrir i fer viable que una farmàcia estigui prestant servei. La quantitat que rep cada farmàcia varia en funció dels resultats que presenta.
El problema, segons els quals tenen una farmàcia rural, és que la quantitat que maneja l’Estat no és suficient per mantenir el negoci a flotació.

El millor i el pitjor de les farmàcies rurals

Amb tota probabilitat, el punt més negatiu d’aquestes farmàcies és que estan a càrrec d’autònoms, sovint l’únic sanitari que existeix al poble, i que sovint ha de renunciar al seu benestar personal per prestar servei, sense esperar un augment de vendes que rendibilitzi la farmàcia.

El millor és que són poques en realitat les farmàcies rurals que estan dins de l’últim tram d’ajudes. La majoria d’elles, sense arribar mai als nombres d’una farmàcia de ciutat, poden mantenir-se en positiu, tenint en compte que aspectes com els costos de l’immoble també són més baixos que en grans nuclis de població.