Què són les farmàcies VEC - Viabilitat Econòmica Compromesa

En un article anterior vam parlar sobre les farmàcies rurals i de si aquestes són rendibles o no. Dins d'aquest model podem englobar les considerades VEC o farmàcies amb Viabilitat Econòmica Compromesa. Un estat en el qual segons alguns càlculs poden emparar actualment prop de mil oficines de farmàcia. Parlem d'aquesta situació i de si és rendible aquest tipus de negoci.

Què és la Viabilitat Econòmica Compromesa?

Tot i que és evident imaginar en què consisteix aquesta frase, mai està de més explicar breument el que es correspon amb les sigles VEC.

Igual que qualsevol altre negoci, una farmàcia s'obre amb la intenció que el seu propietari i el personal que es necessiti puguin viure d'ella. Per tant, i encara que és evident que la prestació d'un servei públic és important, si no es cobreixen despeses no hi haurà més remei que tancar.

Per evitar-ho, s'aplica la norma de farmàcia VEC a aquelles que no arriben a assolir un nivell determinat de facturació mensual, aportant una quantitat en concepte d'ajuda perquè la farmàcia segueixi funcionant.

Més enllà de comentar si aquestes ajudes són suficients o no, el que és evident és que es vol anteposar el dret dels ciutadans a rebre atenció sanitària en tots els sentits. Dins d'aquesta atenció s'inclou la prescripció de medicaments, que sense una farmàcia no podria ser atesa.

¿És viable aquest model? ¿Es pot millorar?

Els farmacèutics coincideixen que es podrien fer alguns canvis en el model i la normativa per ajudar les farmàcies en pitjors condicions, normalment aquelles que cobreixen zones rurals amb poca població, la facturació és clarament deficitària. Si s'augmentés lleugerament l'aportació que reben com a compensació per prestar el servei, es podria millorar la rendibilitat d'aquestes oficines. No parlem de convertir els farmacèutics en rics, sinó en no passar angúnies per cobrir totes les despeses que comporta tenir oberta una farmàcia.

Què faria falta perquè les farmàcies VEC funcionin millor? En realitat, una mica de compromís per part dels organismes, ja que els farmacèutics, tant aquells que treballen en el medi rural com la resta de professionals, s'esforcen per oferir un servei de la màxima qualitat als seus veïns, independentment de si els fàrmacs que s'expedeixen li generen dividends o no. Igual que un metge, el farmacèutic ho és per vocació. Però si el negoci només dóna pèrdues, és clar que és inviable.

Tothom té dret a rebre un servei sanitari de qualitat, tant si viu en una gran ciutat com si ho fa en el medi rural. No és plat de bon gust haver de demanar estímuls per a alguna cosa que en realitat és un dret, i com a tal no mereix que es camini pidolant, una mica del que es queixen els que estan al capdavant d'una farmàcia amb Viabilitat Econòmica Compromesa, ja que les ajudes són sens dubte insuficients. Per no parlar que en alguns llocs triguen a arribar més del que es consideraria acceptable en altres activitats.