Itàlia acaba de trencar amb el model convencional de farmàcies, en liberalitzar la propietat d'aquestes. Ara, en aquest país la llista de qui pot comprar una farmàcia s'amplia a gairebé el total de la població. Un procés que es va començar a gestar a finals de la dècada passada i que dóna com a resultat una nova Llei de Competències que afavoreix que el mercat de la propietat de farmàcies es liberalitzi a Itàlia. Quins reptes presenta aquest nou panorama?
Una llei que ha portat 8 anys
El Senat ha donat llum verda a aquestes mesures després que els parlamentaris passessin més de 8 anys estudiant i ajustant les condicions per dur-les a tràmit. S'han posat certes condicions per tal de garantir la professionalitat del servei. Per exemple, no es permet que la farmàcia estigui dirigida per algú que no estigui titulat, de manera que si el propietari no és un farmacèutic, ha de contractar per a la direcció a un. Un altre dels límits que imposa la nova llei és que ningú pot tenir més del 20% del total de farmàcies que hi ha en una regió concreta. És a dir, que una cadena farmacèutica no podria monopolitzar el mercat fent compres massives. Amb aquests canvis es pretén millorar la competència, augmentant el creixement al poder entrar capital extern que doni suport nous projectes.
¿Tot el que vulgui podrà comprar una farmàcia?
Llevat que es tracti d'un metge o algú que tingui relacions d'interès dins el mercat farmacèutic, qualsevol ciutadà tindrà la possibilitat de comprar un. Sempre que compleixi amb les condicions esmentades anteriorment. Sens dubte és un gran canvi que exigeix ajustar-se, com reconeix el president de
Fedefarma, màxim responsable de l'activitat farmacèutica al país. Encara asseguren que estan treballant ja per fer-ho. Ara, tot el que compti amb suficient capital podrà adquirir una o diverses oficines de farmàcia si veure limitada la seva participació, com passava fins ara.
Problemes que podrien aparèixer a liberalitzar el mercat
El primer repte que es presenta és mantenir la independència de moltes d'aquestes farmàcies, a més de garantir la qualitat del servei que reben els ciutadans. Encara que aquest no és el que més preocupa, sinó el risc que el sector acabi convertint-se en un mercat tancat, controlat només darrere unes quantes empreses, com ja es pot observar en altres països d'Europa. És veritat que el límit de poder comprar només una cinquena part del total de farmàcies evita el monopoli, però podria passar que tan sols 5 propietaris poguessin
comprar farmàcies fins al màxim legal possible, i formar una mena de conglomerat amb el de tenir el control de totes les oficines de farmàcia de la xarxa. Per prevenir-ho, s'estudia canviar el model de gestió i convertir les farmàcies independents en un grup, una mena de xarxa col·laborativa amb la qual millorar la seva relació, serveis i competitivitat enfront dels nous elements que d'aquí a molt poc passaran a formar part del mercat farmacèutic italià.
